Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«21-D» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «21 de desembre».


Eleccions al Parlament de Catalunya (2017)
135 escons al Parlament de Catalunya
21 de desembre de 2017[1][2]
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Inés Arrimadas Carles Puigdemont Oriol Junqueras
Cap de llista Inés Arrimadas Carles Puigdemont Oriol Junqueras
Candidatura C's JUNTSxCAT ERC-CatSí
Líder des de 3 de juliol de 2015 17 de novembre de 2017 17 de setembre de 2011
Escons anteriors 25 31[a] 31[a]
Escons aconseguits 36 34 32
Variació escons +11 +3 +1
Vots 1.109.732 948.233 935.861
Percentatge 25,35% 21,66% 21,38%
Percentatge anterior 17,9% 18%[a] 17,5%[a]
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Miquel Iceta Xavier Domènech Carles Riera a un miting per a l'1-O a Sant Cugat 02 (cropped).jpg
Cap de llista Miquel Iceta Xavier Domènech Carles Riera
Candidatura PSC-PSOE CatComú-Podem CUP
Líder des de 19 de juliol de 2014 19 de desembre de 2016 15 de novembre de 2017
Escons anteriors 16 11 10
Escons aconseguits 17 8 4
Variació escons +1 -3 -6
Vots 606.659 326.360 195.246
Percentatge 13,86% 7,46% 4,46%
Percentatge anterior 12,7% 8,9%[b] 8,21%
7a candidatura
Xavier García Albiol
Cap de llista Xavier García Albiol
Candidatura PPC


Leader since 28 de juliol de 2015
Escons anteriors 11
Escons aconseguits 4
Variació escons -7
Vots 185.670
Percentatge 4,24%
Percentatge anterior 8,5%
Eleccions al parlament de Catalunya de 2017.png
Resultats de les eleccions i composició del parlament (representació: encara no s'ha fet la distribució dels escons).

President electe
‹ 2015 Catalunya
Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017.

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017. Les convocà el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre de 2017 dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència.

La data de les eleccions coincidí en dia laborable, un dijous. L'última data d'eleccions que coincidí en dia laborable i també en dijous fou el 15 de juny de 1989 en el que s'havia d'escollir representants pel Parlament Europeu.[3] Arran d'aquesta coincidència de data i per a garantir la disposició de col·legis electorals, el Govern d'Espanya decretà dia no lectiu per facilitar la duta a terme d'aquestes eleccions.[4]

Context[modifica]

Declaració d'independència i 155[modifica]

El dia 1 d'octubre de 2017 es va celebrar un Referèndum d'independència a Catalunya, tot i haver ser declarat il·legal i inconstitucional pel Govern central de l'Estat. Durant la jornada, es van produir diverses càrregues policials que van suposar un total de més de 1.000 ferits de diversa consideració. Tot i això, més de 2 milions de persones van votar, amb un 90% favorable a la independència, que seria proclamada pel Parlament català el 27 d'octubre de 2017. Minuts després, el Senat espanyol van aprovar l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. Tres hores després es publicaren al BOE les mesures que permetien al govern espanyol imposar un govern directe a Catalunya. Mariano Rajoy es reuní amb l'executiva per fer efectives les mesures i decidiren el cessament del Govern de Catalunya, així com el mateix President i d'altres 140 càrrecs. Seguidament, el Govern d'Espanya declarà|eleccions pel 21 de desembre, després d'haver-hi destituït el Govern de Catalunya.[5][6]

Durant els dies posteriors es van produir diverses manifestacions tant unionistes com republicanes.[7][8] Es van tancar diverses webs institucionals, les delegacions del govern a l'exterior[a 1] i la del president de la Generalitat[a 2] de Catalunya foren desactivades.[9]

Carles Puigdemont i els altres 13 consellers del Govern català, que a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya varen ser cessats, varen ser imputats i alguns d'ell empresonats de manera preventiva.[10] Puigdemont i altres consellers van exiliar-se a Brussel·les.

Presó[modifica]

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català. Santi Vila, en canvi, va pagar una fiança de 50.000 euros i només en va passar una nit.

També estaven citats a declarar davant l'AN la presidenta i els membres de la mesa: Carme Forcadell, Joan Josep Nuet, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís M. Corominas i Ramona Barrufet als que el jutge Pablo Llarena els acceptà les al·legacions de les defenses i ajornà les declaracions fins dijous 9 de novembre. L'única mesura cautelar que els ha imposat és que donin el seu domicili habitual i un telèfon de contacte permanent per tenir-los localitzats.[11][12] Per altra banda, Carmen Lamela demanà que s'efectués la detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig que són a Brussel·les des del cap de setmana del 28 i 29 d'octubre.[13] Crida per la Democràcia, integrada per l'ANC i Òmnium, convocaren, després dels fets, manifestacions a les 19.00 h davant del Parlament i davant dels ajuntaments de les capitals de comarca per demanar la llibertat dels presos, seguit d'una esquellotada convocada per les 22.00 h.[14]

Manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern català[modifica]

El 3 de novembre de 2017 es convocà una aturada davant dels llocs de treball i centres d'estudi a les 12.00 h. Diverses manifestacions en protesta contra l'empresonament dels membres de govern català es produïren durant tot el dia.[15] Segons el Servei Català de Trànsit, des de les 8.00 h es tallaren l'A-2 a Castellolí, la B-23 a Molins de Rei en sentit Barcelona, l'N-145, l'N-230 a Bausen, la C-26 a Foradada, la C-25 a Sallent, la C-14 a Bassella i l'N-340 a Alcanar. Al matí, també quedà interrompuda uns 15 minuts la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Vallés per una protesta contra els empresonaments. Segons la Guàrdia Urbana, la Gran Via de Barcelona quedà tallada per una manifestació des de les 8.20 h fins a les 8.45 h.[16] Tot i que a partir de les convocatòries d'aturada de classes, diverses mobilitzacions iniciaren també marxa per diversos carrers, així com centenars d'estudiants de la UB-Raval varen tallar, de nou, la Gran Via.[17] A les 19.00 h es repetiren les concentracions davant de tots els ajuntaments com les del passat 2 de novembre.[14]

Mobilitzacions arreu i fets del 5 al 8 de novembre de 2017[modifica]

Cartell per la Llibertat dels «presos polítics» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona.

Prop de 35.000 persones, segons fonts municipals, es manifestaren el 4 de novembre de 2017, a la tarda, a Bilbao en una manifestació convocada per la coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas, entre d’altres, i la plataforma Gure Esku Dago, per mostrar el seu rebuig a l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució i per donar suport a l’exercici del dret a decidir. Comptà també amb l’adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU.[18]

El 5 de novembre de 2017 al matí, a la plaça de la Universitat de Barcelona, les entitats sobiranistes organitzaren una jornada de mobilització per difondre cartells en contra de l'empresonament de diversos consellers del Govern i dels presidents de les entitats sobiranistes. A la concentració hi assistiren membres de la plataforma activista Anonymous[19] i diversos polítics com Gabriel Rufián i Joan Tardà. A altres llocs de Catalunya, també es dugueren a terme enganxades de cartells, així com a Girona la concentració va tenir lloc a la plaça del Vi.[20] Unes 5.000 persones, segons la Policia Local, es manifestaren, també, a Lleida per demanar la "llibertat dels presos polítics" i en defensa de la República catalana, la concentració fou convocada pels 30 Comitès de Defensa de la República (CDR) de la província, i començà a la plaça Ricard Vinyes i finalitzà a la plaça Catalunya a Lleida. També, a la plaça de l'Ajuntament de Pamplona hi hagué una concentració per mostrar el rebuig a l'empresonament dels membres del govern català i els presidents de les entitats sobiranistes i l'aplicació de l'article 155.[21] Una altra mobilització a Oviedo, a la plaça de l'Escandalera, en "solidaritat" amb el poble català, contra l'aplicació de l'article 155 i per la llibertat dels "presos polítics". La plataforma "Madrilenys pel dret a decidir" convocà, el mateix 5 de novembre, una concentració a la Puerta del Sol, a les 19.00 h, per reclamar la llibertat dels membres del Govern que van entrar a la presó.[21] Diversos regidors d'ERC, PdeCAT i la CUP es tancaren a l'Ajuntament de Rubí per demanar la llibertat dels consellers cessats.[21] Paral·lelament, l'ANC anuncià que participarà en una mobilització a Brussel·les el 6 de desembre a favor de la independència i per demanar l'alliberament dels membres del Govern i els dirigents de les entitats sobiranistes empresonats.[21]

El 5 de novembre de 2017, Carles Puigdemont i Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsantí que l'acompanyen a Brussel·les es presentaren voluntàriament, a les autoritats de Bèlgica en una comissaria situada a la rue Royale a Brussel·les.[22] La declaració acabà poc després de les 20.40 h del mateix dia. Foren interrogats, a petició pròpia, per un jutge d'instrucció neerlandòfon requerint per al procediment un traductor neerlandès-castellà que assistí als acusats.[23]

El 8 de novembre de 2017 es va celebrar una vaga general a Catalunya, reclamant la llibertat dels presos polítics i en resposta a l'aplicació de l'article 155.[24]

Judici als membres sobiranistes i la presidenta de la mesa del Parlament de Catalunya[modifica]

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena prengué declaració des de les 10.00 h fins a les 18.00 h del 9 de novembre de 2017 als membres de la mesa i a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. El jutge decretà presó sota fiança de 150.000 euros, ja que asseguren que existeix un risc de reiteració del delicte, per a la presidenta del parlament, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell ingressarà a la presó d’Alcalá Meco[c] i hauria d’abonar la fiança per a poder-ne sortir. Als membres de la mesa Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet els imposaren una fiança de 25.000 euros si volen esquivar la presó, i tindrien una setmana de temps per fer-ho, així com, se'ls obliga a comparèixer setmanalment al jutjat més proper al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a lliurar el passaport abans d’aquest divendres a les 14.00 h i a no sortir de territori espanyol. Forcadell tindrà les mateixes mesures cautelars quan hagi sortit de presó. A Joan Josep Nuet, el deixaren en llibertat sense fiança. A les 23.40 h, Forcadell abandonà el Tribunal Suprem dins un vehicle particular empleat pel seu trasllat a presó.[25][26] L'ANC anuncià que la seva "caixa de solidaritat" farà front tant a la fiança de Carme Forcadell, així com dels altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya.[27] El 10 de novembre de 2017 l'ANC, amb la seva "caixa de solidaritat", feu front a la fiança de Carme Forcadell, implicant la seva sortida de presó,[28] així com el 14 de novembre abonaren 100.000 euros –25.000 euros per a cadascun– corresponents de les fiances ordenades contra els membres de la mesa del parlament.[29]

Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República»[modifica]

Article principal: Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República»

L'11 de novembre de 2017 Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana organitzaren i promogueren una manifestació que tingué lloc al carrer Marina i voltants de Barcelona sota el nom de «Llibertat presos polítics. Som República» per tal de reclamar l'alliberament dels «presos polítics» per haver defensat la creació de la República Catalana. També es va batejar com Manifestació de la Diada Nacional de la Llibertat.[30]

Prohibicions per part de les juntes electorals central i provincial[modifica]

El 25 de novembre de 2017 la Junta Electoral Central prohibí als membres de les meses electorals, als interventors i apoderats dels partits de dur el llaç groc en suport als presos polítics justificant la decisió dient que han de "mantenir una posició de completa neutralitat". A més, la Junta Electoral Provincial de Barcelona prohibí a TV3 d’utilitzar les expressions com "govern a l’exili" o "consellers exiliats", ja que entén que infringeix el principi de neutralitat informativa. El 26 de novembre de 2017 la Junta Electoral Provincial de Barcelona ordenà —arran d'un recurs que presentà Ciutadans i després de considerar que la pancarta i qualsevol símbol similar trenquen la neutralitat institucional durant el procés electoral— a l’Ajuntament de Barcelona que retirés la pancarta «Llibertat presos polítics» penjada a la façana del mateix Ajuntament i també tots els eslògans i cartells d’aquesta mena penjats a edificis i dependències municipals. L'Ajuntament finalment retirà la pancarta de la façana.[31] A la tarda del mateix 26 de novembre, el president de Ciutadans, Albert Rivera, celebrà la decisió de la junta.[32][33] Arran de conèixer-se l'ordre de prohibició de la Junta l'alcalde de Mataró, David Bote, ordenà retirar la pancarta que penjava, des de dissabte 24 de novembre penjada pels grups municipals d’ERC i CiU, des dels finestrals dels despatxos d'aquests donant a la façana de l’Ajuntament.[34][35]

Campanya electoral[modifica]

La campanya electoral va començar el dilluns quatre de desembre al vespre. Segons la informació publicada, els partits catalans es gastarien poc més de 10 milions d'euros durant la campanya, mig milió més que el 2015. Ciutadans fou el partit que més gastà a la campanya electoral: 2,1 milions d'euros, mig milió més que en les eleccions de 2015. Al seu torn, ERC i el PP van anunciar un pressupost d'1,8 milions d'euros en campanya. La CUP fou el partit amb pressupost més baix, 400.000 euros. El límit que estableix la llei són 3,9 milions per partit.[36]

ERC va intentar finançar tota la campanya amb recursos propis i sense demanar cap crèdit financer. El PSC, amb un pressupost de 1,7 milions d'euros, un 21% superior que el 2015, va finançar-ho amb un crèdit bancari. JuntsxCat va pressupostar la seva campanya en 1,4 milions, i va intentar finançar-la amb un sistema de crowfunding i amb la subvenció electoral corresponent al PDeCAT. Ni la CUP ni els comuns van utilitzar crèdits bancaris per finançar les seves campanyes.[36] En aquesta campanya tampoc es va aconseguir coordinar una única tramesa de propaganda electoral als votants: el Parlament va impulsar durant la legislatura 2012-2015 una iniciativa perquè tots els partits enviessin junts la seva propaganda electoral, però els partits polítics no es van posar d'acord.[36]

La campanya va arrencar poques hores després que es conegués que el Tribunal Suprem mantindria empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Van sortir en llibertat provisional Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó.[37] Finalment, els partits independentistes van començar la campanya sense subscriure un document programàtic comú.[38] Al seu torn, el PSC va començar la campanya al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat,[39] el PP a la Sala Bikini de Barcelona, ERC al Teatre l'Atlàntida de Vic,[40] Ciutadans al barri del Poblenou i la CUP a l'IES Jaume Balmes, un dels instituts on es van dur a terme càrregues policials l'1 d'octubre. Els comuns van presentar la seva candidatura a la Farga de l'Hospitalet.

Pel que fa a declaracions, Albiol va proclamar un A por ellos, els comuns van rebre el suport de Naomi Klein i Mar Coll, Puigdemont va intervenir per streaming des de Brussel·les a l'acte de Junts per Catalunya, dient que el 21D és la "segona volta" de l'1 d'octubre, i Carles Riera de la CUP va defensar la unilateralitat. Ciutadans es va presentar com l'antídot contra el procés i Colau va dir que "el procés s'ha acabat".[41]

El dia va començar amb la publicació al DOGC de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovada pel Parlament i que pretenia emparar jurídicament la transició cap a una Catalunya independent després del referèndum de l'1 d'octubre, i amb un escorcoll de la policia espanyola a la seu de l'IDESCAT.[41] A mig matí el jutge Pablo Llarena acordà retirar les ordres europees de detenció dictades contra Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les. Tot i això, es va fer públic que cap d'ells abandonaria la capital europea. Durant el dia es van anar presentant els diversos espots de campanya i la junta electoral central va ordenar eliminar d'edificis públics cartells on posava democràcia o llibertat, entre ells a la seu de TV3.[42]

Transcurs de la jornada i participació[modifica]

Vot independentista respecte la resta de forces en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017.

Des d'abans de les 9.00 h es formaren cues en diversos punts de votació. A les 9.00 h obriren les portes de 2.680 col·legis electorals de Catalunya iniciant així la jornada de votacions. Un total de 5.554.394 persones podien votar en aquestes eleccions, de les quals 226.381 estaven inscrites al Cens de Residents a l'Estranger (CERA).[43] El secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, informà que, a les 10.00 h ja hi havia constituïdes 8.015 meses electorals d’un total de 8.247. L’ANC calculà un 25% de participació fins a les 12.30 h en un recompte que feia conjuntament amb la CUP, ERC i JxCat.[44][45][46] A les 18.00 h la participació s'elevà a 69,5%.[47] La participació final va ser del 79,04% del cens.

Incidents[modifica]

Després de la controvèrsia en què la Junta Electoral Central prohibí dur llaços grocs als integrants de les meses electorals, el delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo informà, el dia de les eleccions, que aquesta prohibició només afectava els integrants de les meses, interventors i apoderats i no als votants, sempre que la Junta Electoral Central no digués el contrari.[48] La Junta electoral obligà a tapar uns quadres de polítics de l’Ajuntament de Balaguer (col·legi electoral). Prop de les 11.00 h denunciaren que alguns col·legis tenien butlletes de la candidatura dissolta Diàleg Republicà -que ja no es presentava- creada per si el partit d'ERC era il·legalitzat. Una interventora del col·legi la Marina, al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, declarà a 'El matí de Catalunya Ràdio', que havien detectat una desena de sobres preparats per a votar amb la butlleta de Ciutadans a l’interior. Un interventor d'ERC denuncià a El Nacional que s'havien trobat també sobres amb butlletes de Ciutadans al col·legi electoral de Caldes de Malavella.[44][49]

Notícies paral·leles[modifica]

Es féu conèixer que Serveis Penitenciaris hauria sancionat a Oriol Junqueras amb cinc dies de confinament per l’entrevista radiofònica, des de la presó, que va fer per a RAC 1 i per l’àudio que va gravar per un acte de campanya. Moments més tard, Institucions Penitenciàries, l’organisme depenent del Ministeri de l’Interior espanyol gestor de les presons de l’estat, informà que no s’havia aplicat cap sanció de confinament i que encara s'estava investigant l'assumpte de les entrevistes radiofòniques. També es féu saber, el mateix dia, que, segons un informe lliurat al jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil considerava que les últimes manifestacions de la Diada eren part del delicte de rebel·lió.[44]

Sistema electoral[modifica]

Votació a Sabadell.

Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la Llei d'Hont i el sistema tancat de representació proporcional. Com Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general). Com a conseqüència de la manca d'una llei electoral pròpia, els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. La distribució d'escons és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).

La votació es fa a partir del sufragi universal en secret. Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.

Última data possible[modifica]

Les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, no podien ser celebrades més tard del dilluns 11 de novembre de 2019.[d] Aquesta data es determina de la manera següent:

Llei Requisit Comentari
Estatut: Article 56.1[50] El parlament es compon d'un mínim de 100 diputats i un màxim de 150, elegits per quatre anys (...). Les eleccions del 2015 es van celebrar el 27 de setembre de 2015. Quatre anys després de 27 de setembre de 2015 és del 27 de setembre de 2019.
Estatut: Article 56.4[50] El President de la Generalitat ha de convocar un procés electoral 15 dies abans de la final de la legislatura (...) 15 dies abans del 27 de setembre de 2019 és de 12 de setembre de 2019.
Estatut: Article 56.4[50] (...) les eleccions han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de l'elecció de la convocatòria. 60 dies després del 12 de setembre 2019 és l'11 de novembre de 2019.

Candidatures i programes[modifica]

Candidatura Caps de llista Programa Lema Precampanya
Barcelona Tarragona Girona Lleida
Junts per Catalunya.svg Junts per Catalunya (JUNTSxCAT) Carles Puigdemont Eusebi Campdepadrós Gemma Geis Josep Maria Forné [1] "Puigdemont, el nostre president"

"Perquè torni el president, s'ha de votar el president"

 "Puigdemont, el nostre president"
ERC logotipo compacto.svg Logo Catalunya Si.jpg Esquerra Republicana - Catalunya Sí (ERC-CatSí) Oriol Junqueras Òscar Peris Dolors Bassa Meritxell Serret [2] "La democràcia sempre guanya" "Catalunya Sí!"
Ciudadanos icono 2017.svg Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) Inés Arrimadas Matías Alonso Jean Castel Jorge Soler "Ara sí votarem" "Una nova Catalunya per tothom"
Logotip del PSC.svg Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Miquel Iceta [51] Rosa Maria Ibarra Rafel Bruguera Òscar Ordeig "Solucions. Ara, Iceta!"

"Fem Iceta president"

 "Solucions. Ara, Iceta!"
Catalunya en Comú Podem.svg Catalunya en Comú-Podem (CatComú-Podem) Xavier Domènech Yolanda López Llorenç Planagumà Sara Vilà [3] "Tenim molt en comú" "El 21D, guanyem Catalunya"
People's Party (Spain) Logo.svg Partit Popular (PP) Xavier García Albiol Alejandro Fernández María Ángels Olmedo Marisa Xandri "Espanya és la solució" "La Catalunya valent"
CUP.svg Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (CUP) Carles Riera Xavier Milian Natàlia Sànchez Mireia Boya [4] "Ens sobren 155 raons. 21-D, dempeus!" "Derrotem el 155, guanyem la República"
Logo Pacma.jpg Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) Ana Bayle García Miguel García Ignacio Pascual Alba García "Cataluña, más cerdos que personas"[52]
Logo recortes 0.jpg Recortes Cero - Grupo Verde (RC-GV) Nuria Suárez Rut Clemente Francesc Sergio Ibañez Pedro Menchón "Yo confío en Nuria"
Logo PUM-J.svg Per Un Món Més Just (PUM+J) No es presenta No es presenta Jaume Nadal Javier Arcos

Enquestes d'opinió[modifica]

Gràfic[modifica]

Catalonian regional election.svg

Vot per partit polític[modifica]

Els resultats de les enquestes es mostren a la taula següent, en ordre cronològic invers, mostrant la més recent primer, i amb la data en què es feia l'enquesta seguida de la data de publicació. Si la data de la realització de l'enquesta és desconeguda, la data de publicació es dóna en el seu lloc:

Agència enquestadora Data de l'enquesta/Data de publicació Persones enquestades Estimació de participació Junts per Catalunya logo.png C's ERC PSC CatComú PP CUP unio.cat Avantatge
The national 20.12.17 1000 20.0 22.5 21.2 14.9 7.8 6.0 6.5 PSC 0.3
GESOP 16.12.17 - 18.12.17 900 80 - 82% 18.0 23.2 23.3 15.4 8.7 4.8 4.9 PSC 0.1
GESOP 15.12.17 - 17.12.17 900 80 - 82% 19.0 22.5 21.3 15.9 9.0 5.0 5.5 PSC 1.2
The national 17.12.17 1000 83.13% 19.5 24.0 21.1 14.1 6.8 5.7 8.0 PSC 3.9
GESOP 14.12.17 - 16.12.17 800 79-81% 18.3 21.2 21.3 16.9 8.8 5.6 6.5 PSC 0.1
GESOP 13.12.17 - 15.12.17 800 79-81% 17.5 21.4 22.1 17.1 8.5 5.4 6.1 PSC 0.7
Feedback 13.12.17 1000 18.3 23.6 20.9 15.2 8.2 5.4 7.7 PSC 2.7
SocioMétrica 13.12.17 1100 20.6 21.9 21.5 14.6 9.1 5.0 5.3 PSC 0.4
Infortécnica 12.12.17 1216 18.9 24.4 23.3 16.3 5.2 5.6 6.3 PSC 1.1
CelesteTel 11.12.17 800 16.2 22.2 22.9 16.1 8.1 6.7 6.6 PSC 0.7
SocioMétrica 11.12.17 1100 21.3 21.2 21.4 14.1 8.2 6.1 5.9 PSC 0.1
Feedback 10.12.17 1000 18.9 21.3 22.3 15.9 7.4 6.1 7.4 PSC 1.0
GAD3 09.12.17 1000 18.2 23.1 21.5 16.5 7.4 7.1 5.0 PSC 1.6
SocioMétrica 08.12.17 1100 19.8 21.5 22.5 14.4 7.4 5.4 5.5 PSC 1.0
Feedback 08.12.17 900 17.0 23.0 23.1 15.3 8.0 5.5 7.1 PSC 0.1
GESOP 06.12.17 800 19.3 19.0 20.5 19.0 8.5 5.8 6.0 PSC 1.2
Feedback 06.12.17 1000 17.1 22.8 24.0 13.5 9.3 6.2 6.4 PSC 1.2
Invymark 05.12.17 16.8 20.5 23.8 15.1 7.1 7.3 6.2 PSC 3.3
CIS 04.12.17 3,000 16.9 22.5 20.8 16.0 8.6 5.8 6.7 PSC 1.7
El Español 02.12.17 800 ? 19 20.5 23.1 15.2 6.4 6.2 6 PSC 2.6
GAD3 02.01.17–05.01.17 ? ? 17.9 16.6 25.1 11.4 10.7 9.8 4.9 7.2
NC Report 16.12.16–23.12.16 1,000 ? 14.8 16.0 24.1 12.1 11.9 9.1 7.2 8.1
GESOP 12.12.16–14.12.16 800 ? 11.5 13.5 30.7 14.4 12.3 8.1 5.2 16.3
NC Report 02.08.16–06.08.16 1,255 70.0% 17.2 16.7 20.3 12.3 13.9 9.1 7.5 3.1 3.1
Eleccions Generals 26.06.16 N/A 63.2% 13.9 10.9 18.2 16.1 24.5 13.4 – – 6.3
GAD3 13.06.16–16.06.16 800 ? 19.4 15.8 21.5 13.0 14.1 8.8 3.6 2.1
GESOP 18.04.16–22.04.16 1,600 ? 13.3 16.2 25.6 13.7 12.3 9.1 6.5 9.4
Redondo & Asociados 03.01.16 ? ? 13.8 12.0 14.7 14.4 22.0 10.6 8.3 7.3
Eleccions Generals 20.12.15 N/A 68.6% 15.1 13.0 16.0 15.7 24.7 11.1 – 1.7 8.7
DYM 30.11.15–03.12.15 504 ? 12.6 23.5 24.0 13.0 7.4 7.2 11.8 0.5
Feedback 20.11.15–27.11.15 1,000 ? 15.9 19.9 21.1 13.5 8.7 8.3 8.3 2.2 1.3

Projecció d'escons[modifica]

Les enquestes d'opinió corresponents a les projeccions d'escons es mostren a la taula següent.

Evolució d'escons segons enquestes/baròmetres d'opinió política per les següents eleccions al Parlament de Catalunya des del novembre del 2015 al gener del 2017
Agència enquestadora Data de l'enquesta/Data de publicació Junts per Catalunya logo.png C's ERC PSC CatComú PP CUP UDC
The national 20.12.17 29/30 29/32 30/31 19/21 10 6 8/9 PSC
GESOP 16.12.17 - 18.12.17 26/27 31/32 36/37 20/21 10/11 4/5 5/6 PSC
GESOP 15.12.17 - 17.12.17 28/29 29/30 32/33 21/22 10/11 5/6 6/7 PSC
The national 17.12.17 28/29 31/33 30/32 18/20 8/9 5/7 9/10 PSC
GESOP 14.12.17 - 16.12.17 27/28 27/28 32/33 23/24 10/11 6/7 7/8 PSC
GESOP 13.12.17 - 15.12.17 25/26 27/28 34/35 23/24 9/10 6/7 7/8 PSC
Feedback 13.12.17 26/28 32/33 30/31 20/21 10/11 5/6 9/10 PSC
GAD3 02.01.17–05.01.17 27 24 37 15 14 13 5 0
NC Report 16.12.16–23.12.16 20/22 22/24 38/40 15/16 13/15 11/13 8/9 0
GESOP 12.12.16–14.12.16 15/17 17/18 48/50 19/21 15/16 10/11 6 0
ERC 03.10.16 17/20 23/25 39/40 14/17 21/22 11/12 5/6 0
ERC 03.10.16 17/20 23/25 39/40 14/17 21/22 11/12 5/6 0
NC Report 02.08.16–06.08.16 28 23 29 15 17 11 9 3
Eleccions generals 26.06.16 (21) (14) (27) (22) (32) (19) – –
GAD3 13.06.16–16.06.16 31 22 33 16 18 12 3 0
GESOP 18.04.16–22.04.16 20/21 20/21 40/41 18/19 15/16 12/13 7/8 0
Redondo & Asociados 03.01.16 22/23 15 22/23 20 31 14 10 0
Eleccions generals 20.12.15 (24) (18) (24) (21) (33) (15) – (0)
Feedback 20.11.15–27.11.15 24/25 27/29 32/34 17/18 10/12 10/12 10 0

Notes[modifica]

  1. ↑ «Govern de Catalunya». Govern.cat.
  2. ↑ «President de la Generalitat de Catalunya». President.cat.
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1/2 Junts pel Si
  2. ↑ Catalunya Sí que es Pot
  3. ↑ Presó on hi ha empresonades les conselleres, cessades a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol, Meritxell Borràs i Dolors Bassa.
  4. ↑ Així i tot, a l'empara de l'aplicació de l'article 155, el Govern d'Espanya va anunciar la destitució del Govern català i la data de les pròximes eleccions al 21 de desembre del 2017.

Resultats[modifica]

La candidatura de Ciutadans fou la primera força en escons i en vots per primera vegada en la seva història, en unes eleccions amb una participació rècord de quasi el 79,04% del cens. Tanmateix, el bloc sobiranista format per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular va renovar la majoria parlamentària amb un total de 70 diputats i va augmentar en nombre de vots. El Partit dels Socialistes de Catalunya va millorar lleugerament els resultats de les anteriors eleccions, mentre que En Comú Podem va perdre escons i vots respecte Catalunya Sí que es Pot. El Partit Popular de Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la seva història amb tan sols 4 diputats.[53][54][55]

Candidatura més votada per comarca[modifica]

Comarca Cens total Participació Partit més votat
circumscripció de Barcelona
L'Alt Penedès 77.274 84,29% Junts per Catalunya (30,22%)
L'Anoia 87.832 82,58% Junts per Catalunya (24,73%)
El Bages 129.039 82,68% Junts per Catalunya (31,37%)
El Baix Llobregat 594.843 83,22% Ciutadans (31,65%)
El Barcelonès 1.560.773 80,80% Ciutadans (26,39%)
El Berguedà 30.898 83,32% Junts per Catalunya (42,93%)
El Garraf 104.624 80,67% Ciutadans (28,10%)
El Maresme 321.741 83,06% Junts per Catalunya (24,92%)
El Moianès 10.023 85,24% Junts per Catalunya (39,32%)
Osona 110.169 85,65% Junts per Catalunya (46,14%)
El Vallès Occidental 657.891 83,39% Ciutadans (29,11%)
El Vallès Oriental 296.475 83,49% Ciutadans (25,92%)
circumscripció de Girona
L'Alt Empordà 86.226 78,66% Junts per Catalunya (30,66%)
El Baix Empordà 88.259 80,58% Junts per Catalunya (34,49%)
La Garrotxa 40.048 83,65% Junts per Catalunya (48,64%)
El Gironès 121.415 83,25% Junts per Catalunya (38,41%)
El Pla de l'Estany 22.009 86,18% Junts per Catalunya (51,39%)
El Ripollès 19.574 84,90% Junts per Catalunya (45,61%)
La Selva 112.074 80,43% Junts per Catalunya (31,67%)
circumscripció de Lleida
L'Alta Ribagorça 2.898 80,02% Esquerra Republicana (26,92%)
L'Alt Urgell 15.152 77,51% Junts per Catalunya (34,27%)
La Cerdanya 12.807 80,07% Junts per Catalunya (35,73%)
Les Garrigues 14.175 83,03% Junts per Catalunya (41,61%)
La Noguera 27.109 81,90% Junts per Catalunya (37,00%)
El Pallars Jussà 9.832 79,64% Junts per Catalunya (40,29%)
El Pallars Sobirà 5.316 82,71% Junts per Catalunya (35,21%)
El Pla d'Urgell 24.638 82,24% Junts per Catalunya (41,58%)
La Segarra 13.945 83,69% Junts per Catalunya (38,83%)
El Segrià 140.404 79,65% Junts per Catalunya (26,66%)
El Solsonès 9.824 83,63% Junts per Catalunya (39,51%)
L'Urgell 24.658 81,95% Junts per Catalunya (38,92%)
La Vall d'Aran 7.066 74,51% Ciutadans (33,40%)
circumscripció de Tarragona
L'Alt Camp 31.900 82,24% Junts per Catalunya (30,96%)
El Baix Camp 128.080 81,37% Ciutadans (30,19%)
El Baix Ebre 54.255 77,90% Esquerra Republicana (33,36%)
El Baix Penedès 71.235 77,63% Ciutadans (32,44%)
La Conca de Barberà 14.959 84,61% Junts per Catalunya (39,93%)
La Ribera d'Ebre 16.211 83,44% Esquerra Republicana (35,44%)
El Montsià 46.723 78,71% Esquerra Republicana (36,06%)
El Priorat 7.100 88,06% Junts per Catalunya (37,53%)
El Tarragonès 169.957 80,60% Ciutadans (35,87%)
La Terra Alta 8.839 84,04% Junts per Catalunya (30,58%)

Diputats escollits[modifica]

Article principal: Llista de diputats del Parlament de Catalunya (XII Legislatura)
C's JxCAT ERC PSC CatComú CUP PP
Barcelona
  1. Inés Arrimadas García
  2. Carlos Carrizosa Torres
  3. José María Espejo-Saavedra Conesa
  4. Fernando Tomás de Páramo Gómez
  5. Sonia Sierra Infante
  6. Ignacio Martín Blanco
  7. Joan García González
  8. Marina Bravo Sobrino
  9. David Mejía Ayra
  10. Noemí de la Calle Sifré
  11. Antonio Espinosa Cerrato
  12. Susana Beltrán García
  13. Laura Vílchez Sánchez
  14. María Luz Guilarte Sánchez
  15. Martín Eusebio Barra López
  16. Blanca Victoria Navarro Pacheco
  17. José María Cano Navarro
  18. Sergio Sanz Jiménez
  19. Carmen de Rivera Pla
  20. Elisabeth Valencia Mimbrero
  21. María Francisca Valle Fuentes
  22. Munia Fernández-Jordán Celorio
  23. Dimas Gragera Velaz
  24. Manuel Rodríguez de l'Hotellerie de Fallois

Girona

  1. Jean Castel Sucarrat
  2. Alfonso Sánchez Fisac
  3. Héctor Amellò Montiu
  4. Maria del Camino Fernández Riol

Lleida

  1. Jorge Soler González
  2. Javier Rivas Escamilla
  3. David Bertran Román

Tarragona

  1. Matías Alonso Ruiz
  2. Lorena Roldán Suárez
  3. Carlos Sánchez Martín
  4. Francisco Javier Domínguez Serrano
  5. Maialen Fernández Cabezas
 Barcelona
  1. Carles Puigdemont i Casamajó[56]
  2. Jordi Sànchez i Picanyol[57]
  3. Clara Ponsatí i Obiols[56]
  4. Jordi Turull i Negre[58]
  5. Laura Borràs i Castanyer
  6. Josep Rull i Andreu[58]
  7. Joaquim Forn i Chiariello[57]
  8. Eduard Pujol i Bonell
  9. Aurora Madaula i Giménez
  10. Elsa Artadi i Vila
  11. Joaquim Torra i Pla
  12. Lluís Font i Espinós
  13. Josep Riera i Font
  14. Anna Tarrés i Campa
  15. Maria Isabel Ferrer i Àlvarez
  16. Francesc de Dalmases i Thió
  17. Josep Costa i Rosselló

Girona

  1. Gemma Geis i Carreras
  2. Lluís Puig i Gordi[56]
  3. Marta Madrenas i Mir
  4. Narcís Clara i Lloret
  5. Lluís Guinó i Subirós
  6. Jordi Munell i Garcia
  7. Francesc Xavier Ten i Costa

Lleida

  1. Josep Maria Forné i Febrer
  2. Marc Solsona i Aixalà
  3. Imma Gallardo Barceló
  4. Xavier Quinquillà Durich
  5. Montserrat Macià Gou
  6. Anna Geli España

Tarragona

  1. Eusebi Campdepadrós i Pucurull
  2. Teresa Pallarès Piqué
  3. Albert Batet i Canadell
  4. Mònica Sales de la Cruz
 Barcelona
  1. Oriol Junqueras i Vies[57]
  2. Marta Rovira i Vergés
  3. Raül Romeva i Rueda[58]
  4. Carme Forcadell i Lluís
  5. Carles Mundó i Blanch[59][58]
  6. Alba Vergés i Bosch
  7. Antoni Comín i Oliveres[56]
  8. Jenn Díaz Ruiz
  9. Ruben Wagensberg
  10. Najat Driouech Ben Moussa
  11. Josep Maria Jové i Lladó
  12. Eva Baró i Ramos
  13. Ernest Maragall i Mira
  14. Rut Ribas i Martí
  15. Antoni Castellà i Clavé
  16. Adriana Delgado i Herreros
  17. Jordi Albert i Caballero
  18. Mònica Palacín i París
  19. Gerard Gómez del Moral i Fuster

Girona

  1. Dolors Bassa i Coll[58]
  2. Roger Torrent i Ramió
  3. Anna Caula i Paretas
  4. Sergi Sabrià i Benito

Lleida

  1. Meritxell Serret i Aleu[56]
  2. Bernat Solé i Barril
  3. Gemma Espigares i Tribó
  4. Francesc Viaplana i Manresa
  5. Montserrat Fornells i Solé

Tarragona

  1. Òscar Peris i Ròdenas
  2. Noemí Llauradó i Sans
  3. Josep Lluís Salvadó i Tenesa
  4. Irene Fornós i Curto
  5. Ferran Civit i Martí
 Barcelona
  1. Miquel Iceta i Llorens
  2. Eva Granados Galiano
  3. Ramon Espadaler i Parcerisas
  4. Beatriz Silva Gallardo
  5. Ferran Pedret i Santos
  6. Alícia Romero Llano
  7. Jordi Terrades i Santacreu
  8. Assumpta Escarp Gibert
  9. David Pérez i Ibáñez
  10. Esther Niubó Cindoncha
  11. Pol Gibert Horcas
  12. Marta Moreta i Rovira
  13. Raúl Moreno Montaña

Girona

  1. Rafel Bruguera i Batalla

Lleida

  1. Òscar Ordeig Molist

Tarragona

  1. Rosa M. Ibarra Ollé
  2. Carles Castillo Rosique
 Barcelona
  1. Xavier Domènech i Sampere
  2. Elisenda Alamany Gutiérrez
  3. Jéssica Albiach Satorres
  4. Marta Ribas Frías
  5. Joan Josep Nuet i Pujals
  6. Susana Segovia Sánchez
  7. David Cid Colomer

Tarragona

  1. Yolanda López Fernández
 Barcelona
  1. Carles Riera Albert
  2. Maria Sirvent Escrig
  3. Vidal Aragonés Chicharro

Girona

  1. Natàlia Sànchez Dipp
 Barcelona
  1. Xavier García Albiol
  2. Andrea Levy Soler
  3. Santiago Rodríguez Serra

Tarragona

  1. Alejandro Fernández Álvarez

Referències[modifica]

  1. ↑ Anabel Díez i Juan José Mateo «Rajoy destituye a Puigdemont y convoca elecciones en Cataluña el 21 de diciembre». el País, 28-10-2017.
  2. ↑ «Calendari electoral. Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (pdf). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2017].
  3. ↑ Ibáñez, María Jesús «21-D: estudiantes entre urnas» (en es). elperiodico, 30-10-2017.
  4. ↑ Press, Europa «El 21 de diciembre será día no lectivo en Cataluña para facilitar las elecciones» (en es-es). europapress.es, 08-11-2017.
  5. ↑ Rico, Jose «Rajoy aborta la declaración de independencia con unas elecciones exprés» (en es). elperiodico, 27-10-2017.
  6. ↑ «El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions» (en ca). Ara.cat.
  7. ↑ «En vivo: Miles de personas se manifiestan en el centro de Barcelona contra la independencia» (en castellà). ELMUNDO.
  8. ↑ «Agressions a ciutadans i enfrontaments amb els Mossos en acabar la manifestació unionista» (en ca). Ara.cat.
  9. ↑ País, El «Desactivadas las webs govern.cat y president.cat» (en castellà). EL PAÍS, 31-10-2017.
  10. ↑ «La Audiencia Nacional imputa a Puigdemont y al Govern y les cita a declarar el 2 y 3 de noviembre» (en castellà). ELMUNDO.
  11. ↑ «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila» (en ca). Ara.cat.
  12. ↑ «Forcadell i els cinc membres sobiranistes de la Mesa surten del Suprem entre crits de 'Llibertat'». diaridegirona, 02-11-2017.
  13. ↑ Món, El «La jutge demana la detenció de Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les» (en en). El Món.
  14. ↑ 14,0 14,1 «D’avui a diumenge 12, totes les concentracions de rebuig contra l’empresonament del govern» (en ca). [Consulta: 3 novembre 2017].
  15. ↑ BellaterraDiari.cat «Tallen l'AP-7 en ambdós sentits de la marxa a Bellaterra per pressionar per una vaga general» (en en). BellaterraDiari.cat.
  16. ↑ Agències «Vuit carreteres i la Gran Via a Barcelona tallades per manifestacions contra l’empresonament dels membres del govern» (en ca). El Punt Avui.
  17. ↑ IzquierdaDiario.es «Estudiantes de la UB Raval cortan la Gran Vía de Barcelona por la libertad de los presos políticos» (en castellà-la). Izquierda Diario.
  18. ↑ Agències «Milers de persones es manifesten a Bilbao contra el 155 i pel dret a decidir» (en ca). El Punt Avui.
  19. ↑ NacióDigital «Anonymous es manifestarà diumenge al centre de Barcelona en defensa de Catalunya» (en ca). Dilluns 6 de novembre de 2017.
  20. ↑ «Miles de catalanes participan en una pega de carteles por la libertad». La Vanguardia.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «Últimas noticias sobre Puigdemont y Cataluña, en directo». La Vanguardia.
  22. ↑ «Puigdemont y los consellers cesados se entregan en una comisaría del centro de Bruselas». La Vanguardia.
  23. ↑ «Puigdemont y los exconsellers declaran ante un juez flamenco». La Vanguardia.
  24. ↑ Ubieto, Gabriel. «Intersindical-CSC convoca vaga general a Catalunya el 8 de novembre» (en castellà). ElPeriódico.cat, 03-11-2017. [Consulta: 8 novembre 2017].
  25. ↑ «El jutge envia Carme Forcadell a la presó i li imposa una fiança de 150.000 euros» (en ca). [Consulta: 9 novembre 2017].
  26. ↑ Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «Prisión eludible con fianza de 150.000 euros para Carme Forcadell» (en es). EL PAÍS, 09-11-2017.
  27. ↑ «Prisión eludible bajo fianza para Carme Forcadell: Última hora y reacciones». La Vanguardia.
  28. ↑ «Forcadell, en llibertat». [Consulta: 11 novembre 2017].
  29. ↑ «La caixa de solidaritat de l’ANC ja ha pagat les fiances dels membres de la mesa» (en ca). [Consulta: 14 novembre 2017].
  30. ↑ Barcelona, El Periódico / «La manifestació de dissabte d'Òmnium i ANC busca omplir el carrer Marina» (en es). elperiodico, 09-11-2017.
  31. ↑ «Colau retira obligada la pancarta de los presos de la fachada del Ayuntamiento de Barcelona» (en es-es). abc.
  32. ↑ «Nova censura de la junta electoral: obliga l’Ajuntament de Barcelona a retirar el cartell ‘llibertat als presos polítics’» (en ca). [Consulta: 27 novembre 2017].
  33. ↑ «La Junta electoral obliga al Ayuntamiento de Barcelona a retirar la pancarta “Llibertat presos polítics”». La Vanguardia.
  34. ↑ «L’alcalde de Mataró fa retirar de l’Ajuntament la pancarta que demanava l’alliberament dels presos polítics» (en ca). [Consulta: 27 novembre 2017].
  35. ↑ «Ciutadans i PP volen prohibir el color groc als edificis públics de Barcelona» (en ca). [Consulta: 27 novembre 2017].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Ciutadans serà el partit que més gastarà a la campanya». [Consulta: 6 desembre 2017].
  37. ↑ «Romeva, Turull, Rull i Mundó surten d'Estremera» (en ca). Ara.cat.
  38. ↑ «Els independentistes comencen la campanya sense subscriure un document programàtic comú» (en ca). Ara.cat.
  39. ↑ «Iceta reivindica un PSC "genuïnament catalanista" que va més enllà del "no a la independència"» (en ca). Ara.cat.
  40. ↑ «Rovira tanca el primer míting d'ERC amb una promesa: "Alliberarem els presos polítics"» (en ca). Ara.cat.
  41. ↑ 41,0 41,1 «La campanya per al 21-D» (en ca). Ara.cat.
  42. ↑ «Puigdemont i els consellers no abandonaran Bèlgica tot i haver-se anul·lat l'euroordre» (en ca). Ara.cat.
  43. ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 - Dispositiu electoral».
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «En directe: Últimes hores de votació en una jornada amb alta participació» (en ca). [Consulta: 21 desembre 2017].
  45. ↑ «Primeres dades oficials de participació: 34,7%, mig punt per sota de les eleccions del 27-S» (en ca). [Consulta: 21 desembre 2017].
  46. ↑ «L’ANC estima un 25% de participació fins a les 12.30 en el recompte paral·lel» (en ca). [Consulta: 21 desembre 2017].
  47. ↑ «Elecciones catalanas: La participación del 21D, en directo». La Vanguardia.
  48. ↑ «Podeu anar a votar vestits de color groc i amb el llaç: us expliquem per què» (en ca). [Consulta: 21 desembre 2017].
  49. ↑ «Elecciones Catalanas: Las anécdotas que marcan la jornada electoral». La Vanguardia.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 D'institucions, Capítol jo. Del Parlament.". noticias.juridicas.com.
  51. ↑ «Iceta serà proclamat candidat del PSC a la presidència de la Generalitat». Ara.cat.
  52. ↑ «El PACMA pide el voto para defender a "20 millones de cerdos" y que Cataluña deje de ser "el estercolero de Europa"» (en es). ELMUNDO.
  53. ↑ «El PP s'enfonsa i treu els pitjors resultats de la història» (en ca). Ara.cat.
  54. ↑ «Catalunya - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en ca). [Consulta: 22 desembre 2017].
  55. ↑ «Sumari del DOGC» (en ca-es). [Consulta: 29 desembre 2017].
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 Diputat electe a l'exili a Bèlgica durant la campanya electoral
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 Diputat electe en presó preventiva durant la campanya electoral
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 58,4 Diputat electe en presó preventiva alliberat just abans de la campanya electoral
  59. ↑ Mundó renuncia a l’acta de diputat al Parlament

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2017&oldid=19552354»